Torna a la presentació

Intel·ligències múltiples i intel·ligència emocional

Hi ha un concepte popular sobre el que és la intel·ligència humana, que es basa en el model del Coeficient d'Intel·ligència (CI - Lewis Terman). Segons aquest model, la intel·ligència és quelcom mesurable (per exemple amb el mètode Standford – Binet, 1914-18) i cadascú de nosaltres "té" el seu coeficient (CI). Això li dóna a la intel·ligència humana una imatge més aviat estàtica, donant la impressió de que el CI d'una persona li "ve donat" de naixement i es manté bàsicament estable al llarg de tota la seva vida.

No obstant, la realitat desmenteix que el CI sigui determinant en la capacitat d'adaptació al medi, fet que hauria d'estar implícit en el concepte d'intel·ligència. Hi ha persones amb un CI normal o alt que es mostren incapaces de controlar àmbits fonamentals de la seva vida, com són les seves relacions. D'altres no poden acabar els estudis o els objectius que teòricament s'han proposat, amb les seves habilitats cognitives ofegades pel desinterès, la dispersió o la desmotivació...

Gardner (1943, EEUU, neuropsicòleg, Universitat de Harvard ,1993 “The Multiple Intelligence) planteja un concepte més ampli d'intel·ligència: considerant que aquesta és la capacitat per resoldre problemes i descobrir-ne de nous, considera que la intel·ligència és Múltiple, en el sentit de que no n'hi ha una sinó vàries que es desenvolupen de manera independent; i que es pot desenvolupar amb l'aprenentatge (com una planta en creixement).

Sense entrar en el detall, cal dir que aquesta diferenciació de cada tipus d'intel·ligència amb els altres no és teòrica, sinó que té fonaments neuronals i es manifesta empíricament els següents trets:

La investigació de Gardner el portà a diferenciar entre 8 tipus d'intel·ligència diferents: lógico - matemàtica, lingüística, cinètica (o kinestèsica), naturalista, intrapersonal, musical, interpersonal i espaial . Aleshores determinà que les limitacions del sistema tradicional per mesurar el CI (mètode Trebor - Binet) eren que només es prenia en consideració la intel·ligència lògico - matemàtica i lingüística (també l'espaial però limitadament).

El mateix problema succeeix amb el sistema d'ensenyament: fonamentem la transmissió del coneixement en uns determinats tipus d'intel·ligència, mentre que d'altres (especialment les anomenades intel·ligències socials, intrapersonal i interpersonal) resten minimitzades i ignorades per la pràctica educativa.

En la mateixa línia, David Goleman promou el concepte d'Intel·ligència Emocional, que es correspon amb les dues intel·ligències socials diferenciades per Gardner, establint que és quelcom que es pot ensenyar i aprendre, i que té una importància cabdal per a la vida adulta (del ordre d'un 60% d'influència en relació al CI). Les conseqüencies d'aquest coneixement per a l'ensenyament són immenses. Significa replantejar-se radicalment el paper dels educadors i educadores, diversificar els estils d'aprenentatge fomentant un tipus d'ensenyament que promogui cadascuna de les intel·ligències de manera equilibrada.

La pregunta és: què passaria si a cadascun dels nois i noies que rebutgen els sistemes tradicionals, els ajudéssim a descobrir els seus diferents tipus d'intel·ligència i a cultivar-los de manera equilibrada? Si els ajudessim a descobrir quins tipus predominen, i quins estils d'aprenentatge els convenen per assimilar i gaudir millor dels coneixements? Què passaria si treballéssim explícitament les intel·ligències socials?

Tornar a la presentació